Barcelona Fosca
Un apropament a l’estètica gòtica a través de diferents joves. Fotografiats en diferents espais de Barcelona: Palau Reial ,Parc de l’Oreneta, Cementeri de Montjuïc… Es pretén crear una retrospectiva dels diferents estils dins d’aquest món, fent referència a la música, la literatura, la filosofia i l’art.
Localització: Cementeri de Montjuïc.
Ars Militaria
L’estètica militar està molt lligada al moviment gòtic: botes militars, gorres de plat, jaquetes d’inspiració militar, creus de ferro… El principi d’aquesta unió gòtic-militar deu els seus orígens al gènere musical Neofolk, una forma de música que va veure els seus orígens als anys 80 i 90. Als inicis no existia cap tipus de connexió, ja que els fonaments del neofolk es basen en la música tradicional folklore dels pobles europeus, l’ocultisme, el romanticisme i el paganisme d’aquests pobles, és a dir, la música tradicional folk recolzada en aquests temes. Actualment el Neofolk està basat en el folk tradicional però recolzat per nous sons, experimentals justament amb nous temes. Tota la temàtica del paganisme i ocultisme així com la tradició de la Vella Europa,va atreure a músics associats al rock gòtic, que van experimentar amb sons, considerant-se els precursors del Neofolk. Tractant nous temes com creences religioses, temes històrics de guerra i esotèrics.
Aquests nous temes podrien considerar-se controvertits donada la menció d’algunes figures com Friedrich Nietzsche, Julius Evola, Philippe Henriot y Leni Riefenstahl, així com ús de temes de guerra. Això repercutí en l’estètica, utilitzant iconografia i retòrica associada a la guerra, moltes vegades associada al neofascisme per, d’alguna manera exaltar els valors com l’heroisme, la força física i espiritual, així com l’ús de roba i sons militars. Els tracte d’aquests temes de Neofolk i la música marcial industrial ha donat lloc a crítiques i associacions errònies, en la majoria dels casos, al món del neonacisme.No obstant, l’ús de l’anomenada iconografia és simplement una forma de provocació al públic i als mitjans i d’ensenyar el seu desacord amb l’establishment cultural actual. Encara que també hi ha que considerar l’existència de grups d’ideologia de dretes, fascistes o extremistes.
Douglas Pierce acostuma a ser considerat el fundador del citat moviment al considerar-se el primer intent,allà pels anys 80, de recuperar els sons folk europeus dins del context estètic del rock gòtic. Així doncs, Death in June (Douglas Pierce) i Sol Invictus (de Wakeford, ex-soci de Pierce) poden considerar-se els iniciadors britànics del moviment neofolk, per ser els primers en combinar folklore anglès amb l’estètica gòtica. Podriem dir, llavors, que l’estètica militar dintre del món gòtic està estretament lligada amb la música Neofolk així com els temes i/o figures que es tracten. Amb aquestes fotografies hem volgut retratar aquesta part del món gòtic. Al cementeri de Montjuïc, un lloc on hi ha enterrats herois de guerra, filòsofs, escriptors, entre bells mausoleus i tombes en record a tantes vides que han passat al llarg dels anys, han viscut guerres, experiències i tradicions.(Agraïments: Jean Bellum)
